Entrevistes



Joan Carles Girbés. Editor

“En trenta anys de la Llei d’Ús i Ensenyament, amb milers de llibres publicats, no hem aconseguit lectors voluntaris i això és un buit que no ens podem permetre com a societat”












Xavi Sarrià. Escriptor, editor i músic

“La música no està posada en el llibre aleatòriament sinó que té un significat: completar, construir el personatge. És a dir, cadascú, amb la música que escolta, també explica com és”













Juli Alandes. Escriptor

“Escriure en català al País Valencià és una miqueta desesperant. Procurem escriure com si aquesta fóra una llengua en una situació normal en un país normal”







Núria Cadenes. Escriptora i llibretera

“Objectivament, l’espai cultural més dinàmic al País Valencià és el que s’expressa en català. El més potent i amb més voluntat de modernitat. Ho hem fet contra vent i marea, donam coses molt bones no només perquè estiguin en català, sinó perquè són bones”






Josep E. Rubio. Professor de literatura medieval a la Universitat de València

“Llull és especial per la seua condició de laic que s’atreveix a posar-se de ple en terrenys de filosofia i teologia, i això dóna una certa originalitat al resultat d’eixa gosadia”





CINQUÉ GARGOT. BLAI BONET




Jaume C. Pons Alorda.  Poeta i traductor
"Tot està a escriure: escriure més, tornar a escriure, reescriure, gaudir molt, gaudir moltíssim, celebrar, beure, fornicar..."







SISÉ GARGOT. JOAN BROSSA



Manuel Baixauli. Escriptor i pintor
"El millor material és allò que has viscut. Però dins d'aquest material hi ha, també, allò que has pensat o has somiat. A què s'assembla més un bon relat si no és a un somni o a un malson?"










SETÉ GARGOT. FRANZ KAFKA



Laura Borràs. Directora de la Institució de les Lletres Catalanes
"No es pot llegir Kafka si no es col·loca en un conjunt de cercles concèntrics i, per tant, no s'hi pot parlar si no es té en compte on neix i la seua propia tradició, de naturalesa religiosa."





VUITÉ GARGOT. VICENT FERRER


Josep-Antoni Ysern. Professor de Filologia Catalana a la UNED

"La predicació vicentina aporta a la literatura catalana una línia complementària al que ens ofereixen altres autors. De fet, la millor manera d’entendre les coses és sempre per contrastos, més o menys marcats segons els casos: què allunya o què acosta entre si autors com Ferrer, Eiximenis, Llull, Metge, Turmeda? Les reflexions morals, ètiques i culturals que cadascun d’aquests planteja què ens comuniquen, què ens diuen de l’època i de les inquietuds del moment."



Cap comentari:

Publica un comentari